I fins aquí hem escrit!

Durant tres mesos hem estat aprenent la quantitat de recursos informàtics que podem aplicar en l’educació per millorar l’aprenentatge i la diversió dels alumnes. Durant tres mesos hem estat escrivint en blocs com aquest per reflectir tot allò que ens ha cridat l’atenció de cadascun dels programes que hem vist i practicat.

Doncs bé, personalment puc dir que acabo aquest bloc amb la sensació d’haver emplenat una mica més la prestatgeria (no la digital sinó la pròpia) de coneixements que he anat creant al llarg dels anys i estic molt satisfeta.

Espero que tot allò que està escrit aquí us hagi servit a tots aquells que l’heu consultat i que els que vinguin després trobin aquí la solució als seus dubtes. Moltes gràcies a tots i fins sempre!!!!

Videoconferència

La videoconferència és una tecnologia que permet la comunicació de diferents grups de persones que estan situades en llocs diferents. Es realitzen mitjançant senyals d’àudio i vídeo a temps real.

Els participants poden veure els seus companys, parlar en qualsevol moment, ser escoltats per tots els participants de la videoconferència. És una manera d’estar junts però sense compartir el mateix espai.

Això ens dóna l’oportunitat que un nen que està a l’hospital, per exemple, pugui prendre part de la classe i seguir el fil d’aquesta. O que un mestre pugui fer la seva classe magistral des de casa (ja que no ha pogut arribar a l’escola per les circumstàncies que siguin). Crec que aquest tipus de tecnologia, tot i que no ho pugui semblar, és molt important en casos com aquestos que es poden donar fàcilment a classe.

Un programa que podem utilitzar per realitzar aquestes conferències és l’adobe connect. Si voleu saber més sobre aquest cliqueu aquí.

Hot potatoes

Hot Potatoes és un conjunt de sis eines d’autor, desenvolupat per l’equip de la Universitat de Victòria del Canadà, que permeten elaborar exercicis interactius bastats en pàgines web de sis tipus bàsics.

Amb aquest programa (amb característiques semblants al jclic) podem crear diferents tipus d’activitats mitjançant les sis eines següents:

· JCLOZE: Genera un text amb espais en blanc.

· JQUIZ: Crea una sèrie de preguntes i s’introdueix la resposta.

· JCROSS: Elabora mots encreuats.

· JMIX: Produeix exercicis d’ordenació de paraules.

· JMATCH: Genera exercicis d’associació.

· The Masher. Permet compilar, de manera automàtica, els exercicis de Hot Potatoes

en unitats didàctiques..

Amb el Hot potatoes podem crear activitats atractives i creatives de manera que els nens es diverteixen aprenent i el ritme de la classe es fa més dinàmic.

Quaderns virtuals

Segons la Xtec, els quaderns virtuals són un entorn d'aprenentatge digital (desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya) amb la voluntat de portar a la xarxa els quaderns d'exercicis tradicionals. El projecte està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que faciliten al professorat de qualsevol nivell i àrea educatius la creació de recursos didàctics multimèdia per tal d'avaluar el progrés i rendiment de l'alumnat.

Aquesta eina crec que és molt profitosa i fa més atractius els exercicis a ulls dels nens. A més, el professor pot crear les activitats dels quaderns virtuals i fer un seguiment dels resultats, ja que aquests queden registrats en una base de dades.

Marcadors socials

El del.icio.us és un marcador social que ens permet arxivar i catalogar les pàgines webs del nostre interès i accedir-hi des de qualsevol ordinador. Les pàgines que guardem poden ser vistes per les diferents persones que formen part de la comunitat de la mateixa manera que nosaltres podem veure les adreces web favorites de l’altra gent.

Sota el meu punt de vista, el delicious ens pot ajudar molt a l’hora d’organitzar les pàgines que ens interessen i és una eina que els nens han de tenir present ja que estan exposats a una gran quantitat d’informació i no es poden recordar de tots els llocs que visiten. Si voleu saber més sobre delicious o bé voleu registrar-vos cliqueu aquí.

Microblogging

El microblogging és un servei que permet als seus usuaris enviar i publicar missatges breus (sobre uns 140 caràcters), generalment de text. Les actualitzacions que fa l’usuari es mostren al seu perfil i són enviades de manera immediata als altres usuaris que han escollit l’opció de rebre-les. L’usuari pot restringir l’enviament d’aquests missatges solament als membres que formen part del seu cercle d’amics o bé permetre l’accés a tots els usuaris.

 

Els principals serveis de microblogging són Twitter, Yammer, tumblr, Identi.ca... De tots aquests el més conegut és el twitter. Tot i que en un principi pot semblar que el twitter no té cap aplicació educativa, si ens posem a pensar veurem que podem utilitzar-lo a l’aula i dissenyar activitats innovadores i efectives. Per exemple, es pot utilitzar el twitter per a la comunicació entre mestres i alumnes; es poden dissenyar activitats com ara resums de 140 caràcters, debats entre alumnes, escriure relats entre tots els nens... A més, els alumnes es poden posar en contacte amb nens d’altres països i, d’aquesta manera, practicar idiomes.

 

La utilització del twitter en educació va augmentat fins al punt que alguns professors comparteixen mitjançant aquesta aplicació tot tipus de recursos com ara pàgines que creuen interessants, notícies, presentacions...

Screentoaster

Buscant per la xarxa informació sobre aquest programa he trobat una definició que crec que explica correctament què és l’screentoaster. El defineixen de la següent manera: Screentoaster és una aplicació de captura de pantalla en moviment per a generar videos, amb la particularitat que no necessita de la instal·lació d’un software o d’un plugin i és gratuït.

Aquest programa és molt útil i profitós sobretot per als alumnes amb dificultats a l’hora de seguir les classes o de recordar-se de tot el que s’ha fet. Amb screentoaster el mestre pot gravar la classe i penjar-la en un espai (com el moodle per exemple) i, d’aquesta manera, els nens poden tornar a veure l’explicació de la matèria.

Els "mass media" a l'educació

Els mass media són aquells mitjans de comunicació i d’informació que difonen la informació de manera simultània i indiscriminada a molts destinataris utilitzant dispositius tecnològics. Alguns d’aquests són la premsa, la televisió, el cinema, la ràdio, internet...

En el camp de l’educació podem aprofitar els avantatges que ens ofereixen els mass media (difusió de gran quantitat d’informació, desperten l’interès i la curiositat dels alumnes, els apropa a l’actualitat...). Crec que són un bon mitjà per a educar els nens tot i que hem de destriar tot aquells aspectes negatius que també tenen els mitjans de comunicació.

Un recurs audiovisual que m’ha cridat especialment l’atenció és l’edu3.cat. En aquest espai web tenim a la nostra disposició una àmplia varietat de vídeos educatius classificats segons l’àmbit al qual pertanyen o segons el nivell i àrea.

L’edu3.cat penso que és una bona eina per a que els alumnes aprenguin d’una manera dinàmica i interessant. Els vídeos que hi ha penjats han estat realitzats per científics, físics, historiadors... i apropen els alumnes a una realitat que potser no coneixien amb detalls o fins i tot desconeixien. A més, les activitats que es poden crear a partir de l’observació dels vídeos poden ser molt variades i originals (treballs en grup, qüestionaris, reflexions personals sobre un tema d’actualitat...) i, per tant, l’alumne es sentirà més motivat i interessat a l’hora de dur-les a terme (i de retruc aprendra més).

Educat 1x1

El Projecte eduCAT 1x1 es va iniciar el curs 2009-2010 i té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius. La integració de les TIC s’ha portat a terme dotant els alumnes d'un ordinador portàtil i transformant les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital.

El fet d’utilitzar els ordinadors a classe i de tenir accés als recursos digitals és un gran avantatge ja que el mestre pot crear classes més dinàmiques i originals. A més, els alumnes mostren més interès per aquest tipus de classes i es veuen lliures de carregar amb tots els llibres que abans necessitaven cada dia (ara tot es resumeix en un ordinador).

Per contra, aquest sistema d’aprenentatge també presenta una sèrie d’inconvenients com la no formació del professorat en les TIC, l’adaptació de les infraestructures... També hem de tenir en compte que els alumnes poden estar fent altres coses a l’ordinador mentre el mestre dóna la classe.

A continuació us deixo l'enllaç d'un vídeo explicatiu sobre el projecte eduCAT 1x1:http://www.youtube.com/watch?v=DRgvVEHMWrA&feature=related

La prestatgeria digital

Segons Albert Pérez Monfort (Departament d’Educació de la generalitat de Catalunya) la Prestatgeria Digital és un espai des del qual els centres docents i altres entitats relacionades amb la docència i el Departament d'Educació (i també les persones a qui s’ha autoritzat a crear llibres en nom dels centres o entitats) poden crear llibres digitals amb l'alumnat de manera senzilla i còmoda. Aquest llibres estan agrupats en col·leccions segons la temàtica de què tracten i, d'aquesta manera, ens és més fàcil trobar allò que volem consultar.

La Prestatgeria Digital de la Xtec és un lloc web molt útil, tant per als alumnes com per als mestres, ja que podem escriure de manera col·laborativa (característica compartida amb els wikis), es pot editar les vegades que calgui (de manera que s’afavoreix la correcció gramatical entre tots els alumnes que escriguin un llibre digital) i podem publicar el llibre resultant a un públic ampli. A més, també disposem de tota la informació que ens donen els llibres fets per altres centres o entitats.

Crec que aquest recurs didàctic és molt interessant i ens ajudarà molt en la nostra tasca com a educadors tant a l’hora de consultar llibres com a l’hora d’escriure’n un. A continuació us deixo l’enllaç d’un llibre (que porta per títol UN VIAGGIO DI RECORDARE) creat pel col·legi C. Montagut:

http://phobos.xtec.cat/llibres/a8031356_487/llibre/

JClic

El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives (agrupades en projectes): trencaclosques, associacions simples i complexes, jocs de memòria, exercicis de text, mots encreuats... Entre les seves característiques podem destacar que és un projecte de codi obert i funciona en diversos sistemes operatius.

El JClic és el programa principal, amb el qual podem veure i realitzar les activitats que s’han creat amb el JClic Author. També tenim a la nostra disposició un paquet d’activitats de demostració amb les quals podem aprendre a crear tot tipus d’exercicis i examinar més a fons les aplicacions del JClic. Per últim, també tenim el JClic Reports, un programa que ens permet gestionar una base de dades on es recopilen tots els resultats obtinguts pels alumnes una vegada han fet les activitats.

Aquest programa crec que és un dels més interessants que utilitzarem quan donem classe als nens ja que amb ell podem crear activitats diverses i dinàmiques amb les quals els alumnes aprendran els continguts de què tracten les activitats i a més a més, treballaran i exercitaran la memòria, la percepció visual...

Si entrem a l’apartat activitats de la zonaClic podrem veure una gran quantitat de projectes d’activitats segons la matèria que es treballa, l’ idioma, el nivell... Després de veure uns quants projectes us penjo l’enllaç de dos projectes que m’han agradat bastant. El primer d’ells tracta sobre la llegenda de sant Jordi i el segon, sobre el sistema solar. Tots dos van adreçats a nens de primària i les matèries que es treballen són llengües i ciències socials i ciències experimentals respectivament:

-       http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3611

-       http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3290

Caceres del tresor

Segons Xtec,  una cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés.

Tot i que les caceres del tresor i les webquests s’assemblen (les dues utilitzen internet com a font per obtenir la informació que es necessita per realitzar la tasca) no són el mateix. Les caceres del tresor són més simples (la seva estructura consta d’una introducció, unes preguntes, una gran pregunta on els alumnes reflexionen sobre el tema i les adreces web on poden trobar la informació) i el tema és molt concret.

Les caceres del tresor són una eina molt útil per treballar gran diversitat de temes amb els nens. A més, són fàcils de crear per part del mestre/a i augmenta la motivació de l’alumne a l’hora de buscar la informació i respondre les preguntes.

A continuació us deixo un enllaç on podreu veure un exemple de cacera del tresor creada per Vicens Samsó i que va dirigida als alumnes de sisè de primària. El tema d'aquesta cacera del tresor és la castanyada:
 http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/vic/castanyada.htm

Exelearning

L’exelearning és un editor de recursos educatius creat per l’Auckland University of Technology i la Tairawhiti Polytechnic. La seva gran utilitat radica en el fet que podem generar contingut web didàctic sense ser experts en edició de llocs web. Amb l’exelearning podem crear des de webquests fins a activitats variades (com ara preguntes de verdader i fals, preguntes d’elecció i selecció múltiple, activitats amb espais en blanc..)


Penso que aquest programa ens ajudarà moltíssim a l’hora de crear activitats enriquidores i atractives per als alumnes. En aquest lloc web us podreu descarregar el programa: http://exelearning.org/wiki

Webquests

El creador de les webquests, Bernie Dodge, les descriu  com unes activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb que l’alumnat interactua prové de recursos educatius.

Aquest tipus d’activitats són molt útils ja que l’alumne no es limita a contestar preguntes sinó que ha de seguir les pautes que hi ha en el webquest, buscar i seleccionar la informació (a les adreces que el professor ha escrit) i completar les tasques. A més, el disseny que presenta és atractiu i augmenta l’interès dels nens a l’hora de dur a terme la tasca que se’ls ha encomanat.

Totes les webquests es confeccionen seguint una mateixa pauta d’elaboració de manera que si en mirem uns quants veurem que consten de les següents parts: introducció, tasca procés, avaluació, conclusió, crèdits i guia didàctica.

Les webquests crec que seran una eina que tindré molt present com a futura docent ja que presenta una sèrie d’activitats per a que els alumnes les resolguin en grups i transformin la informació que se’ls facilita.

Aquí us deixo un enllaç d’una webquest que he trobat interessant pel contingut que es treballa en ella:
 http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqcolonies/portada.htm

Web 2.0

Segons el doctor Pere Marqués (professor de Tecnologia Educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona) amb el terme Web 2.0 parlem d’un canvi pel que fa al concepte d’Internet i de les seves funcionalitats, que ara s’orienten a facilitar la màxima interacció entre els usuaris i el desenvolupament de les xarxes socials on poden expressar-se i opinar, buscar i rebre informació d’interès, col·laborar i compartir continguts.

Per a mi (i pensant com a futura educadora) la Web 2.0 és un espai d'on puc treure gran quantitat de programes que em serviran per elaborar les classes i per aconseguir que els nens aprenguin d’una manera divertida i enriquidora.

Web 2.0 presenta diferents eines com ara programes per a convertir format (com per exemple Zamzar...), programes per retocar fotos, aplicacions per publicar informació (slideshare, flickr).

El programa que més m’ha agradat i que he trobat més original és l’anomenat Voki, un servei online que ens permet crear el nostre propi avatar personalitzat. La seva principal característica és que podem incorporar-li la nostra pròpia veu (o podem utilitzar les veus que ja porta incorporades en els diferents idiomes). Aquest avatar el podem penjar a un bloc, a qualsevol de les xarxes socials i pròximament a la missatgeria instantània.

Els voki crec que són una eina interessant per a utilitzar-los els alumnes en algunes activitats (com per exemple una presentació en anglès) o bé posar-los com a presentació del seu bloc. A la part inferior dreta d'aquest bloc teniu un exemple de voki que he creat per poder utilitzar aquest programa. Espero que us agradi!

Pissarra digital interactiva

Navegant per la xarxa podem trobar moltes definicions sobre l’anomenada PDI (pissarra digital interactiva) però la que millor s’adequa al concepte que jo tinc sobre la PDI és aquesta: sistema tecnològic format per un ordinador, un vídeo projector i un dispositiu de control, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament damunt la superfície de projecció.

La PDI és una font de recursos bastant extensa i els beneficis que aporta són alts tant per als mestres com per als alumnes. Amb la PDI es poden crear gran quantitat d’activitats (com ara preguntes de resposta múltiple, jocs de parelles, qüestionaris amb temps...) i ofereix multitud d’eines que ajuden el mestre a fer les seves classes ( com el punter, el reflector, l’ombra de pantalla...).

A més, els nens tenen més interès per les classes fetes amb PDI, ja que presenten activitats interactives i recursos didàctics que fins ara no havien vist. També els és més fàcil seguir les classes i comprendre alguns conceptes que presenten certa dificultat.

La PDI també representa un avanç pel que fa a nens amb algun tipus de discapacitat  o de problemes d’atenció. Per posar un exemple, els nens amb problemes auditius tenien dificultats a l’hora de corregir els exercicis ja que no podien sentir bé les respostes; amb la PDI, aquests nens ho veuran tot a la pantalla i aprendran amb més facilitat.

Wiki

Un wiki és una eina que permet crear documents col·lectivament per mitjà d’un navegador web. Aquesta paraula prové del hawaià wiki wiki (que significa ràpid) i és el terme que el programador Ward Cunningham va escollir per anomenar aquest sistema de creació d’informació col·lectiva.

L’exemple més representatiu i que tots coneixem és la wikipèdia, una enciclopèdia on els usuaris podem consultar tots els articles que s’han escrit però també podem corregir-los o afegir informació. Un altre lloc on podem crear wikis és al wikispace (en aquest espai els wikis poden ser públics, protegits o privats).

Opino que la utilització dels wikis en l’educació té resultats positius en els alumnes: si en una classe es proposa la creació d’un wiki, els nens treballen tots junts i cadascú aporta informació diferent i original. A més, com que tots tenen accés al document poden corregir-lo en el cas que hi hagi faltes ortogràfiques o errors en la redacció.

Aquí teniu un exemple d'un wiki creat pels alumnes de quart de primària del CEIP Príncipe de Motril: http://socionatural.wikispaces.com/

El bloc

Un bloc és, segons el centre de terminologia català ( http://www.termcat.cat/), una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

En l’àmbit de l’educació un bloc l’entenc com una eina útil alhora de comunicar-se els professors amb els alumnes i amb els pares i, a més, una forma d’aprenentatge diferent a les tradicionals. Els blocs incentiven els alumnes i els porten a voler escriure i generar contingut, treballar en equip, buscar informació en els blocs dels companys... A més, augmenta la seva creativitat ja que, a més de text, també poden introduir altres elements com, per exemple, imatges, so, vídeos, links, etc.

Per tant, aquesta eina (que a més, és fàcil de crear i utilitzar) ens ajudarà molt a tots els docents i futurs docents alhora d’ensenyar els alumnes i de posar-nos en contacte amb els seus pares.

Aquí us deixo l'enllaç d'un vídeo on Lea Sulmont, directora de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en l'Educació (TICE) a la Universitat de Perú, dóna recomanacions a l'hora de fer servir els blocs en l'educació.

http://www.youtube.com/watch?v=5nVIDsJGhY4&feature=related

Navegant per Xtec

La xarxa telemàtica educativa de Catalunya (coneguda com XTEC) és, per a mi, un univers educatiu on pots trobar gran quantitat de material i recurs didàctic, tant si ets professor com si ets alumne.

El seu principal avantatge és que tothom té accés ( és gratuït) i això permet que hi hagi un intercanvi de projectes i eines entre els diferents membres de la xarxa. La XTEC ofereix una àmplia gamma de recursos molt interessants des del meu punt de vista.

Si naveguem entre els seus continguts podem trobar projectes duts a terme per centres escolars o instituts, webquests per a l’alumnat, activitats per practicar els temes que s’expliquen a classe... fins i tot tenim a la nostra disposició uns cursets per poder formar-nos en allò que ens manca ( com ara formació en llengües, en les TIC...). Tot això crec que em pot ajudar moltíssim com a estudiant d’educació primària i, posteriorment, com a mestra.

 Un dels projectes que em va cridar molt l’atenció va ser l’anomenat viquiatles, una forma de generar contingut a través de l’eduwiki i de google maps. Els resultats que es deriven de la seva utilització són molt interessants i atrauen l’atenció ràpidament.

Reflexió sobre els vídeos

 Els vídeos que hem visualitzat a classe d’habilitats comunicatives multimodals mostren els avantatges i els inconvenients de les noves tecnologies. La tecnologia aplicada a l’educació és molt útil perquè, a més de facilitar l’accés a gran quantitat d’informació també augmenta l’interés dels alumnes per aprendre i els motiva.

Ara bé, la introducció de les noves tecnologies, tot i ser un complement important en la tasca educativa, no implica un canvi en les metodologies que s’han emprat sempre (tal i com mostra un dels vídeos). Es poden seguir utilitzant les mateixes maneres d’ensenyar complementades amb el suport tecnològic de què disposem.

Un dels vídeos que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el que porta per títol BOOK. Crec que representa fidelment la situació dels llibres avui dia: l’hàbit de llegir llibres va disminuint i molts nens només llegeixen els llibres que els manen a l’escola. Les xarxes socials, els programes informàtics...  han anat desplaçant la lectura.