Caceres del tresor

Segons Xtec,  una cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés.

Tot i que les caceres del tresor i les webquests s’assemblen (les dues utilitzen internet com a font per obtenir la informació que es necessita per realitzar la tasca) no són el mateix. Les caceres del tresor són més simples (la seva estructura consta d’una introducció, unes preguntes, una gran pregunta on els alumnes reflexionen sobre el tema i les adreces web on poden trobar la informació) i el tema és molt concret.

Les caceres del tresor són una eina molt útil per treballar gran diversitat de temes amb els nens. A més, són fàcils de crear per part del mestre/a i augmenta la motivació de l’alumne a l’hora de buscar la informació i respondre les preguntes.

A continuació us deixo un enllaç on podreu veure un exemple de cacera del tresor creada per Vicens Samsó i que va dirigida als alumnes de sisè de primària. El tema d'aquesta cacera del tresor és la castanyada:
 http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/vic/castanyada.htm

Exelearning

L’exelearning és un editor de recursos educatius creat per l’Auckland University of Technology i la Tairawhiti Polytechnic. La seva gran utilitat radica en el fet que podem generar contingut web didàctic sense ser experts en edició de llocs web. Amb l’exelearning podem crear des de webquests fins a activitats variades (com ara preguntes de verdader i fals, preguntes d’elecció i selecció múltiple, activitats amb espais en blanc..)


Penso que aquest programa ens ajudarà moltíssim a l’hora de crear activitats enriquidores i atractives per als alumnes. En aquest lloc web us podreu descarregar el programa: http://exelearning.org/wiki

Webquests

El creador de les webquests, Bernie Dodge, les descriu  com unes activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb que l’alumnat interactua prové de recursos educatius.

Aquest tipus d’activitats són molt útils ja que l’alumne no es limita a contestar preguntes sinó que ha de seguir les pautes que hi ha en el webquest, buscar i seleccionar la informació (a les adreces que el professor ha escrit) i completar les tasques. A més, el disseny que presenta és atractiu i augmenta l’interès dels nens a l’hora de dur a terme la tasca que se’ls ha encomanat.

Totes les webquests es confeccionen seguint una mateixa pauta d’elaboració de manera que si en mirem uns quants veurem que consten de les següents parts: introducció, tasca procés, avaluació, conclusió, crèdits i guia didàctica.

Les webquests crec que seran una eina que tindré molt present com a futura docent ja que presenta una sèrie d’activitats per a que els alumnes les resolguin en grups i transformin la informació que se’ls facilita.

Aquí us deixo un enllaç d’una webquest que he trobat interessant pel contingut que es treballa en ella:
 http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqcolonies/portada.htm

Web 2.0

Segons el doctor Pere Marqués (professor de Tecnologia Educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona) amb el terme Web 2.0 parlem d’un canvi pel que fa al concepte d’Internet i de les seves funcionalitats, que ara s’orienten a facilitar la màxima interacció entre els usuaris i el desenvolupament de les xarxes socials on poden expressar-se i opinar, buscar i rebre informació d’interès, col·laborar i compartir continguts.

Per a mi (i pensant com a futura educadora) la Web 2.0 és un espai d'on puc treure gran quantitat de programes que em serviran per elaborar les classes i per aconseguir que els nens aprenguin d’una manera divertida i enriquidora.

Web 2.0 presenta diferents eines com ara programes per a convertir format (com per exemple Zamzar...), programes per retocar fotos, aplicacions per publicar informació (slideshare, flickr).

El programa que més m’ha agradat i que he trobat més original és l’anomenat Voki, un servei online que ens permet crear el nostre propi avatar personalitzat. La seva principal característica és que podem incorporar-li la nostra pròpia veu (o podem utilitzar les veus que ja porta incorporades en els diferents idiomes). Aquest avatar el podem penjar a un bloc, a qualsevol de les xarxes socials i pròximament a la missatgeria instantània.

Els voki crec que són una eina interessant per a utilitzar-los els alumnes en algunes activitats (com per exemple una presentació en anglès) o bé posar-los com a presentació del seu bloc. A la part inferior dreta d'aquest bloc teniu un exemple de voki que he creat per poder utilitzar aquest programa. Espero que us agradi!

Pissarra digital interactiva

Navegant per la xarxa podem trobar moltes definicions sobre l’anomenada PDI (pissarra digital interactiva) però la que millor s’adequa al concepte que jo tinc sobre la PDI és aquesta: sistema tecnològic format per un ordinador, un vídeo projector i un dispositiu de control, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament damunt la superfície de projecció.

La PDI és una font de recursos bastant extensa i els beneficis que aporta són alts tant per als mestres com per als alumnes. Amb la PDI es poden crear gran quantitat d’activitats (com ara preguntes de resposta múltiple, jocs de parelles, qüestionaris amb temps...) i ofereix multitud d’eines que ajuden el mestre a fer les seves classes ( com el punter, el reflector, l’ombra de pantalla...).

A més, els nens tenen més interès per les classes fetes amb PDI, ja que presenten activitats interactives i recursos didàctics que fins ara no havien vist. També els és més fàcil seguir les classes i comprendre alguns conceptes que presenten certa dificultat.

La PDI també representa un avanç pel que fa a nens amb algun tipus de discapacitat  o de problemes d’atenció. Per posar un exemple, els nens amb problemes auditius tenien dificultats a l’hora de corregir els exercicis ja que no podien sentir bé les respostes; amb la PDI, aquests nens ho veuran tot a la pantalla i aprendran amb més facilitat.

Wiki

Un wiki és una eina que permet crear documents col·lectivament per mitjà d’un navegador web. Aquesta paraula prové del hawaià wiki wiki (que significa ràpid) i és el terme que el programador Ward Cunningham va escollir per anomenar aquest sistema de creació d’informació col·lectiva.

L’exemple més representatiu i que tots coneixem és la wikipèdia, una enciclopèdia on els usuaris podem consultar tots els articles que s’han escrit però també podem corregir-los o afegir informació. Un altre lloc on podem crear wikis és al wikispace (en aquest espai els wikis poden ser públics, protegits o privats).

Opino que la utilització dels wikis en l’educació té resultats positius en els alumnes: si en una classe es proposa la creació d’un wiki, els nens treballen tots junts i cadascú aporta informació diferent i original. A més, com que tots tenen accés al document poden corregir-lo en el cas que hi hagi faltes ortogràfiques o errors en la redacció.

Aquí teniu un exemple d'un wiki creat pels alumnes de quart de primària del CEIP Príncipe de Motril: http://socionatural.wikispaces.com/

El bloc

Un bloc és, segons el centre de terminologia català ( http://www.termcat.cat/), una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

En l’àmbit de l’educació un bloc l’entenc com una eina útil alhora de comunicar-se els professors amb els alumnes i amb els pares i, a més, una forma d’aprenentatge diferent a les tradicionals. Els blocs incentiven els alumnes i els porten a voler escriure i generar contingut, treballar en equip, buscar informació en els blocs dels companys... A més, augmenta la seva creativitat ja que, a més de text, també poden introduir altres elements com, per exemple, imatges, so, vídeos, links, etc.

Per tant, aquesta eina (que a més, és fàcil de crear i utilitzar) ens ajudarà molt a tots els docents i futurs docents alhora d’ensenyar els alumnes i de posar-nos en contacte amb els seus pares.

Aquí us deixo l'enllaç d'un vídeo on Lea Sulmont, directora de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en l'Educació (TICE) a la Universitat de Perú, dóna recomanacions a l'hora de fer servir els blocs en l'educació.

http://www.youtube.com/watch?v=5nVIDsJGhY4&feature=related